dilluns, 14 de març de 2011

Baudelaire sobre “Madame Bovary”


Gustave Courbet, Charles Baudelaire

En l’entrada anterior em vaig referir a la recensió crítica que va escriure Baudelaire sobre Madame Bovary: Madame Bovary par Gustave Flaubert. Val la pena llegir-la. A més d'assenyalar la relació simbiòtica de Flaubert amb el seu personatge, Baudelaire anota moltes altres observacions sobre “ce livre, essentiellement suggestif” que “pourrait souffler un volume d'observations”. Considera Emma “une petite lady Macbeth”, i en destaca “ce double caractère de calcul et de rêverie qui constitue l'être parfait.” Contra els qui acusaven Madame Bovary d’immoralitat, Baudelaire sostenia que aquesta novel·la era “le plus impartial, le plus loyal, - un champ, banal comme tous les champs, flagellé, trempé, comme la nature elle-même, par tous les vents et tous les orages” i que la “logique de l'oeuvre suffit à toutes les postulations de la morale, et c'est au lecteur à tirer les conclusions de la conclusion.”